A un quilòmetre escàs del nucli de població, hi ha un turó esplanat sobre el Segre que rep el nom de Puig de Castell-Pagès. Castell-Pagès té per origen, un castell fortificat, del segle III, que perdura a través de la dominació musulmana i, en ésser conquistada Lleida, el comte de Barcelona l’atorgà a Berenguer de Granyana, qui el repoblà fundat l’actual poble de Vilanova de la Barca, que després passa al domini dels templers. El 12 d’abril del 1212, el preceptor de Gardeny i Corbins, frare Ramon Berenguer d’Àger, concedí amb el consentiment de Guillem d’Anglesola i de Ramon de Granyena carta de franquesa a “ómnibus hominibus et feminabus de Zaguilar et de Catro-Pagesio”, per tal que edifiquessin i poblessin el lloc “qui vocatur Vila nova”. Aleshores era Ramon de Granyana qui dominava aquestes terres, a través de la ribera del Segre fins a l’actual ermita de Santa Maria de Granyana, situada a quatre quilòmetres de Lleida. Al Libre Verd de la Catedral de Lleida i a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, hi ha referències, des del 1184 al 1220, sobre el “Castrum-pagus” o “Castro-Pagesio”, l’existència del qual durà poc com a castell, perdurant, en canvi, amb caràcter de granja agrícola de l’ordre de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, fins al segle passat. Del castell, només resten certs fonaments i munts de pedres. El nom de Vilanova de Castell-pagès -població d’uns 10 focs vers el 1413- subsistí llargament; encara que no podem compartir el parer que “l’actual nom de Vilanova de la Barca és molt més tardà, del segle XVIII com diuen alguns”, puix observem que l’any 1632 ja figurava Vilanova de la barca, essent de la vegueria de Lleida i del prior de Catalunya. No cal dir que l’esment de “la Barca” respon a la barca instal·lada al riu Segre, de passatge franc i lliure per als habitants de Vilanova segons aquella carta de franquesa.
Història i Patrimoni
L'Ermita de la Mare de Déu de Montserrat de Vilanova de la Barca fou construïda als anys 40 després de la Guerra Civil espanyola juntament amb la construcció de nombrosos habitatges, degut a que com a conseqüència de la guerra, el municipi havia quedat convertit en un munt de runes.
Detall de la ceràmica situada a l'Ermita de la Mare de Déu de Montserrat de Vilanova de la Barca restaurada al desembre 2010.
La Barca ha estat, al llarg de la història, element cabdal i ànima de Vilanova, ja que va ser el motiu del naixement del poble quan els templers hagueren d'establir un pas l'any 1212 per facilitar la comunicació de llurs terres d'ambdues ribes del riu. Primitivament, la barca era única, i la sirga de cànem d'un pes aproximat de 80 arroves. Amb el temps, la sirga va ser de ferro i dues les barques. Eren de carena plana i poc calat, i estaven unides per un empostissat que facilitava una major càrrega i el pas d'animals de treball. Quan, acabada la guerra civil es repoblà Vilanova, la reposició de la barca va ser inajornable. El 30 d'abril de 1939 el governador civil concedí un donatiu de 20.000 pessetes destinat a adquirir-ne una de nova que, definitivament va reinstal·lar-se a finals de juliol.
Per obtenir més informació en referència a la Memòria Històrica de Vilanova de la Barca, podeu anar a l'enllaç http://www.emvb.cat/ca/