Història

A un quilòmetre escàs del nucli de població, hi ha un turó esplanat sobre el Segre que rep el nom de Puig de Castell-Pagès. Castell-Pagès té per origen, un castell fortificat, del segle III, que perdura a través de la dominació musulmana i, en ésser conquistada Lleida, el comte de Barcelona l’atorgà a Berenguer de Granyana, qui el repoblà fundat l’actual poble de Vilanova de la Barca, que després passa al domini dels templers. El 12 d’abril del 1212, el preceptor de Gardeny i Corbins, frare Ramon Berenguer d’Àger, concedí amb el consentiment de Guillem d’Anglesola i de Ramon de Granyena carta de franquesa a “ómnibus hominibus et feminabus de Zaguilar et de Catro-Pagesio”, per tal que edifiquessin i poblessin el lloc “qui vocatur Vila nova”. Aleshores era Ramon de Granyana qui dominava aquestes terres, a través de la ribera del Segre fins a l’actual ermita de Santa Maria de Granyana, situada a quatre quilòmetres de Lleida. Al Libre Verd de la Catedral de Lleida i a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, hi ha referències, des del 1184 al 1220, sobre el “Castrum-pagus” o “Castro-Pagesio”, l’existència del qual durà poc com a castell, perdurant, en canvi, amb caràcter de granja agrícola de l’ordre de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, fins al segle passat. Del castell, només resten certs fonaments i munts de pedres. El nom de Vilanova de Castell-pagès -població d’uns 10 focs vers el 1413- subsistí llargament; encara que no podem compartir el parer que “l’actual nom de Vilanova de la Barca és molt més tardà, del segle XVIII com diuen alguns”, puix observem que l’any 1632 ja figurava Vilanova de la barca, essent de la vegueria de Lleida i del prior de Catalunya. No cal dir que l’esment de “la Barca” respon a la barca instal·lada al riu Segre, de passatge franc i lliure per als habitants de Vilanova segons aquella carta de franquesa.